Fantàstiques les paraules de l’alcaldessa l’altre dia en el reportatge de TV3 sobre l’aprovació de la ZI a Collbató: no tot han de ser impostos i els pobles han de viure d’alguna cosa. Suposo que la senyora alcaldessa es referia a que tot no han de ser impostos per als collbatonins perquè suposo que sí intentarà cobrar els impostos (IAE i d’altres) a les empreses que s’instal·lin a la ZI, no?. I dic intentarà perquè està per veure si s’ingressa alguna cosa. Quan les empreses que vinguin tinguin la seu social i el domicili fiscal a un altre municipi...

Però el gran avantatge de la ZI era –segons van dir-nos-, que els promotors pagaven 6.000.000€ que servirien per a eixugar el dèficit municipal. Ara no hi ha inversors i no hi ha sis milions... Perdó, sí què hi són, en terrenys!!!. L’ajuntament acaba de canviar “cash” per un futurible que no sabem quan es vendrà ni a quin preu. Per tant, clarament, no hi ha diners i tal com està la cosa, els bancs i caixes no admeten terrenys com a aval. Perquè doncs seguir endavant amb la ZI si la primera i principal premissa per a la seva creació ja no s’ha complert? Potser els nostres governants han consultat un oracle i saben què passarà?

Les despeses d’urbanització dels terrenys certament no hi seran perquè han d’anar a càrrec dels promotors, però quant més edificacions (industrials o vivendes) i persones hi ha, més serveis ha de donar l’ajuntament, en conseqüència, més despesa en recursos humans i materials. Aquesta despesa quedarà compensada pels ingressos que es pensa s’obtindran? O tornarem a estar igual?

Els beneficis que donarà la ZI també són discutibles. És discutible que calgui construir cent quaranta-quatre naus per donar feina als dos centenars de collbatonins aturats que hi ha -si hi arriva-; és discutible que els empresaris que s’instal.lin contractin a collbatonins, es discutible crear una nova ZI quan hi ha naus al polígon actual que encara estan en lloguer.  Segurament, els bars i botigues del poble en trauran molt de benefici perquè si hi ha més persones rodant pel poble faran més consum i fins i tot, és possible que alguns veïns s’animin a obrir d’altres negocis. Però això no ho podran fer tots perquè no tindran el capital necessari i perquè a Collbató no hi ha locals per posar-hi botigues.

Quins beneficis ofereix per a la resta dels veïns que no són botiguers i que no tenen la possibilitat de ser-ho? Que podran gaudir de més i millors serveis gràcies als diners que s’ingressaran per la ZI. Però això també és discutible perquè molts dels serveis van per quotes de població i perquè es seguirà necessitant el finançament de la Generalitat o d’altres institucions publiques per fer-los i com s'ha dit abans, és discutible que s'ingressin grans quantitats de diners amb els impostos de les empreses (aigua, llum, escombraries...???). No serem pas autosuficients com sembla que ens volen fer creure.

Els perjudicis seran nombrosos: contaminació ambiental i acústica, una més que possible depreciació del preu de les cases (perquè a ningú no li agrada anar a viure al costat d’una ZI), pèrdua d’identitat com a poble residencial, degradació de l’entorn natural, pèrdua de qualitat de vida... Si al final, com es previsible i com a passat a d’altres pobles –vegeu la ZI que ha fet Hostalets de Pierola al costat del Bruc-, la ZI no dóna els ingressos esperats ens haurà costat més el farcit que el gall.

I sent tot això dolent, no és el pitjor. El pitjor és que el que vol aconseguir l’ajuntament es podia haver aconseguit sense necessitat de posar una zona industrial, com ha passat a un munt de pobles més petits que el nostre, que tenen uns serveis fantàstics sense un polígon industrial al costat. Només cal imaginació i bona gestió econòmica i no tirar pel dret i optar pel més fàcil. Tampoc no hi ha cap pla paral.lel a la ZI per desenvolupar l'activitat comercial del poble: on posarem botigues? com aprofitarem la incidència de tota aquesta gernació que ha de venir a teballar a la ZI?

Afegint-se al seus socis, CiU acaba de llençar un comunicat que tampoc no te desperdici. Segons ells aposten per “un model de desenvolupament que integri el creixement econòmic, el progrés social i la protecció del medi ambient”, identificant la ZI com el creixement, “el desenvolupament d’activitats alternatives i sostenibles”(!!!!) com el progrés social i la protecció de l’entorn. A més afegeixen que el model “no ha de representar un fre al creixement econòmic, ni a la competitivitat, ni a la millora de la qualitat de vida, ni a la preservació del medi ambient, ans al contrari”; que volen un Collbató “que generi llocs de treball, una petita industria de serveis però, sobre tot, en desenvolupar treball relacionat en (amb) gaudir, conservar i estudiar l’entorn natural que ens ha tocat viure”.

Molt bones paraules per no dir res. Si això és el que volen, no haurien d’haver votat a favor de la ZI. No sé pas com es pot compatibilitzar la protecció de l’entorn amb la ZI projectada, tot si de cas, es deuen referir a l’entorn que quedi, perquè precisament el que fa la ZI es carregar-se l’entorn ja que es vol fer en terrenys protegits per la xarxa Natura 2000 i que el Pla Territorial qualifica com agrícoles. Si el que volen es potenciar les activitats alternatives i sostenibles perquè col·loquen industries contaminants de tot tipus? On està l’alternativa i la sostenibilitat? Ah! És veritat, m’oblidava que ells es consideren els garants de què així sigui... Només ells. Fins quan?

Desmarcant-se dels seus socis i amb un gir rocambolesc, proposen que els diners que s’obtinguin de la ZI siguin destinats a activitats econòmiques relacionades amb la protecció de l’entorn natural, el turisme actiu i serveis complementaris. Però, no havíem quedat que els diners eren per eixugar el dèficit i donar serveis? Volen deslliurar-nos de clientelismes polítics com si ells no fossin clients d’un partit i no haguessin estat clientelistes amb els seus durant el passat i finalment, acusen que la “no sostenibilitat de Collbató prové d’un model de creixement (...) mal gestionat durant força anys”, com si no haguessin tingut res a veure amb això. Si els únics que han governat prou de temps seguit per a gestionar malament han estat ells i el PSC!!. Des del 1982 a excepció de tres anys.

En l’única cosa que encerten és que efectivament, aquest no és un debat entre pro-industrials i anti-industrials, és un debat sobre quin Collbató volem, si volem que segueixi sent un poble residencial bolcat als espais naturals i als serveis lúdics o que es converteixi en un poble més de la conurbació de Barcelona ple d’indústries. De nosaltres depèn. Tots junts podem impedir aquest desori.

WEB OFICIAL DE L'AJUNTAMENT DE COLLBATÓ, 25-03-10

“Des del primer instant, la prioritat de l’Ajuntament de Collbató ha estat garantir que el principal beneficiari d’aquesta iniciativa sigui el bé públic; pensant, sobretot, en obtenir més recursos per al municipi, dinamitzar-lo econòmicament i generar ocupació directa i indirecta, la qual cosa permetrà a Collbató obtenir infraestructures i serveis dels quals ara mateix no disposa però que sens dubte es mereix des de fa temps.”

http://www.collbato.cat/pl18/id884/actualitat/noticies/impuls-definitiu-al-parc-empresarial-les-ginesteres.htm

 Carta oberta a la Sra. Alcaldessa de Collbató

Entorn a la convocatòria per al proper divendres 26 de març d’un ple extraordinari, que té com a objecte donar curs a la “Proposta de verificació del Text Refós de la Modificació Puntual del Pla General d'ordenació ampliació de la zona industrial Les Ginesteres-Ginesteres II de Collbató” http://www.collbato.cat/pl18/id881/actualitat/noticies/ple-extraordinari.htm , com a pas previ a l’aprovació definitiva del projecte abans dit, només comentar:

Ens hem de felicitar que la crisi general que patim hagi estat fins a la data un dels factors, que no l’únic, que han endarrerit que aquest projecte tirés endavant fent que els promotors es veiessin “obligats” a tenir més paciència per passar-hi les màquines i “formigonar-ho” tot a l’altra banda de l’autovia...  Ho dic tot i sabent que molta gent espera d’aquest projecte una pluja de prosperitat i benestar a les acaballes d’un model d’expansió urbanística esgotat  i obsolet, desig d’altra banda del tot lícit i desitjable encara que aquesta vegada no es podria dir que “el fin justifica los medios”. No ens enganyem: les persones que van escollir Collbató  per viure-hi i ser-hi, no ho van fer per veure’l convertit en un gran polígon de naus fantasmals en el bell mig del seu 70% de zona agricolo-forestal amb una projecció de futur on els patrons, com apuntava, han canviat radicalment. “No cuela”.

La realitat n’és que tenim un consistori entregat en cos i ànima a aquesta aventura de conseqüències inefables: http://collbato.cat/ginesteres . Les preteses plusvàlues, altrament anomenats “beneficis pel poble”, que n’aportarà aquest megalòman projecte només tindran com a destí l’eixugament del deute romanent d’exercicis anteriors i un vano de serveis i contraprestacions indeterminat. Una herència a títol d’inventari... de la gestió socialista que no tothom creu que hagi de pagar “pel morro” i menys amb aquest criteri de creixement urbà cap a usos altament impropis per un municipi com el nostre. Recordem-ho una vegada més, un deute assumit pel consistori en base a una gestió anterior inoperant i calamitosa que va posar Collbató en el TOP 10 dels municipis al “borde de un ataque de nervios”. Si no és així, ja em direu com ningú pot pensar que aquest poble de deu segles d’història pot esdevenir ara en un laberint industrial que amb una mica de sort alguna productora de cinema podria acabar llogant per fer “pelis” de terror...

Val, fem com que tot això no té importància..., i que necessitem aquests calerons per aconseguir que el poble tingui més serveis, mes benestar i més de tot. Doncs encara menys, sabeu? En termes generals aquest projecte representa el consum perpetu i inútil d’una porció destacada de territori a canvi de no res. Més concretament, si se’m permet i sense treure el recurs senso-emotiu dels ocellets i conillets que es quedaran sense sostre (snif, snif)..., haurien de parlar de la gran contradicció que representa que un indret com Montserrat, valorat recentment com un dels més estimats pels catalans, ara pugui estar precedit amb una superfície de naus industrials que ningú necessita.

És absolutament incert que aquest projecte sigui necessari, en canvi si que ho són d’altres que haurien de tenir present una cosa tan “poc” important avui dia pels nostres representants i que en uns anys serà cabdal pel nostre poble: la qualitat del territori. Però en política, ufff, sempre s’intenta vendre la pell del llop abans que res. Aquesta vocació de planificar objectius a curt termini, poder exhibir quelcom..., acaba sent un llast d’impossible digestió. Ara per ara, val a dir, només el projecte polític del GIC n’assumeix aspectes rellevants sobre el valor de  l’excel·lència del territori respectant el passat i mirant de posar seny a projectes que com aquest que parlem en no n’hi ha per on agafar-ho http://www.collbatogic.org/especial_ginesteres.htm . Potser perquè són gent de Collbató i se l’estimen o perquè veuen una mica més lluny; encara que jo crec que és per les addicció de les dues causes.

Sota criteris d’economia sostenible, un concepte que al capdavall tindrem que assumir per activa o per passiva, els viratges sobtats cercant eixugar per un cas deutes o mancances fent entrar cèntims com sigui, no tenen futur. Ara s’imposa un altra tarannà, un nou ritme amb un estil de fer diferent, on la gent pensa com sent i sent el que pensa. I a banda de fer-ho, es mou i lidera noves alternatives per governar i presentar-se davant els seus veïns i veïnes com valedors. Ara és temps de mirar d’on venim per saber a on volem anar. I aquest projecte de Les Ginestreres, perdoneu-me, és un pas al buit .

Malauradament la democràcia actual de vegades fa legitimar actuacions que amb el temps segurament formaran part d’un particular museu dels horrors... Una legitimitat que cal respectar, i tant que si, com a demòcrates que som, però que ens planteja serioses dubtes i on determinats partits de l’oposició, pretesament catalanistes, juguen un paper de tebiesa obscena com és el cas de Collbató. El problema que es planteja té tal magnitud que només es pot entendre de dues maneres: una, sent realment de Collbató i estimant-lo; dos, voler dir que s’estima el poble signant projectes d’autèntic “desamor”. Perquè a la cap i a la fi, aquest és un problema d’amor, se’ns dubte.

El divendres assistirem a una nova entrega d’aquest despropòsit de voler fer creïble Les Ginesteres davant la silueta d’un dels icones majestàtics de Catalunya, amb els ulls clucs que ens impedeix veure cap a on ens porta aquesta disbauxa. Només el seny faria tirar enrere el projecte. Us convido a reflexionar amb un interessant vídeo que tracta del tema, que trobo molt oportú pels temps que corren...

http://gemmalloret.com/collbatvo_la_tv_de_collbato/2010/03/11/mas-alla-de-la-eternidad

Jo també sóc de l’opinió que no som immortals, però si les nostres accions que perduraran amb el temps... Demagògia? No, no: pur bany de realisme.

Salutacions i gràcies a la gent del GIC pel seu treball inngrat i estima per Collbató.

Senyora alcaldessa de Collbató, repensem-nos el nostre futur: aturi aquest projecte!

SOBRE EL PERÍODE PER SOL.LICITAR UN MENÚ AL

RESTAURANT QUE S’OBRIRÀ PROPERAMENT A COLLBATÓ

El nou restaurant de Collbató ha posat la posada en marxa, el registre únic per els sol.licitants de dinars en règims de menú.. A partir d’ara els veïns que vulguin poden anar a l’ajuntament a inscriure’s al registre únic, que és obert a totes les persones menors de 98 kg, residents a tota catalunya, que no superin el limit màxim d’ingressos, i demostrin que tinguin gana.

Caldrà que portin còpia de:, Revisió mèdica actualitzada,, análisis de sang, certíficat conforme ,en que  com a mínim ha fet un àpat, el mateix dia del menú sol.licitat.

Títol oficial,  del curs de 8 hores, sobre els hàbits alimenticis, i el bon comportament a taula impartit per la Generalitat de Catalunya.

El restaurant te previst vendre 60 menús al dia, que els preus oscil.len entre els 80 euros i els 125 euros segons el que es mengi, uns barems més asequibles, comparats amb altres restaurants com  el bulli, o el racó  de can Faves

Tanmateix per garantitzar la opertura del restaurant, cal tenir un mínim de  menús garantitzats, del cas contrari no obririem  el xiringuito.

MEDIA MARKET !!!!                YO NO SOY TONTO !!

It’s raining agggaaaaaaaaaaaaaaainnn  aleluya!

It’s raaaaaaaaaaaaaaaininggggggggggggggggggg again  Aleluyaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

donçs el mateix amb aquests de la protecció oficial

Apreciado Gregorio,

Un placer saludarte en este fórum..pero mucho más placentero todavía leer tus palabras...

Efectivamente, estamos sumidos en "la globalización catastrófica", omitiendo la génesis de tal barbarie....Seguimos construyendo la casa por el tejado.

Así nos va, olvidando que LOS CIMIENTOS son la base de la evolución y culminación de cualquier proyecto en la vida...

A quien le importa la vida de un pájaro?...A quien le importa un edificio construído fuera de contexto....? A quien le importa la coherencia medioambiental de nuestro pueblo....?

Gracias por regalarnos la posibilidad de creer que todavía hay A QUIEN LE IMPORTA....

Saludos y Suerte!!

Vini Vidi Vinci

Hay mucho que reflexionar con tu escrito. Muchas gracias por querer compartir con nosotros tus ideas, impresiones y sentimientos, dejándonos intuir con ello tu sensibilidad, tu pena, rabia e impotencia hacia los ataques continuos que recibe la maravillosa naturaleza que podemos disfrutar en nuestro pueblo, además de hacernos recapacitar nuevamente -y dolorosamente-, sobre otro tipo de  "naturaleza": la humana.

Por si sirve de algo, cada año hay un desalmado (o desalmada) que se dedica a poner toda una "ristra" de trampas (ignoro como se llaman pero son de aquellas que se disparan y aplastan a los pajarillos dejándolos destrozados) en el bosque sobre la riera que pasa por Can Dalmases en primavera, justo cuando están en época de reproducción. Mi familia y yo procuramos en esa época pasear por esa zona para elimarlas. Llevamos tres años seguidos encontrándolas y retirándolas. Tenemos la esperanza que este año ya se hayan cansado de ponerlas y que si no las encontramos sea por eso y no porque se hayan trasladado de "terreno de caza".

Cuando deis algún paseo por el bosque por favor, sea la zona que sea, vigilar y retirar cualquier artilugio que creais que pueda acabar con la vida de cualquier ser vivo.

Gracias y un abrazo a Gregori.

No tiene ninguna importancia lo que vas a leer pero hace unos días, paseando por un pequeño sendero próximo a Collbató, encontré un gorrión (Passer domesticus,) muerto entre unos hinojos. Tenía el pico abierto en par, un ala quebrada del revés y le faltaban algunas plumas retrices. Su imagen, inapreciable para este mundo de grandes calamidades... , era seguramente intranscendente pero no podía dejar de pensar en él como acto póstumo.

Ayer por la tarde, volví a acercarme a ese lugar funesto. Ya no estaba allí y desesperado rastreé las inmediacionones sin éxito. Para no sentirme mal, quise pensar que había recobrado la vida y emprendido el vuelo, pero no lo conseguí y aquella avecilla siguió aleteando en mi mente como queriendo decir algo.

 

Esta mañana al despertar no he podido evitar escribir este artículo sobre ella. Creo que debo hablar de su heroicidad y sacrificio por todos nosotros, sí. Por una parte resaltar su capacidad para discernir sobre la naturaleza que la rodeaba eligiendo para sí este lugar único. También por soportar con gallardía, seguro..., trampas, disparos, plaguicidas, pedradas, etc. de algunos que entre nosotros se hacen llamar humanos. Pero sobre todo, sin duda, por adornar con su gracil alegria y alboroto un paisaje rural y urbano arrebañando migas de pan o semillas silvestres de los campos y bosques, con sus gorgojeos prosaicos. Habrá otras de su espécie, pero ella ya no. Y lo lamentó profundamente después de haber compartido tanto por tan poco.

 

Y trascenciendo estas paradojas cotidianas a nuestro orbe mundanal...creo que lo acontecido puede ayudarnos a comprender parte de nuestra existencia. En un plano profundo nos deberíamos defirnir como seres eternos, pues todo lo que hacemos creemos que perdurarà... En cambio, en el día a día (entre tú-y-yo) vivimos en un pueblo, Collbató, al que hemos vencido en sus tradiciones y pasado, al que hemos acorralado en sus bosques y tierras de cultivo, al que negamos un futuro en el que su identidad esté presente. Porque estamos convencidos que somos tan poderosos que ignoramos que el mismo poder puede podernos y hacernos débiles. Débiles para entender incluso que algo tan en apariencia intranscedente como la muerte de ese gorrión quizá sea lo más importante que ha pasado entre nosotros que sin conciencia consumimos por un igual lo que fuimos y lo que no somos, sin llegar a ser... nada.

 

Tres segundos después de haber leido este escrito, lector/a, no quedará nada, todo se olvidará y la vida –sin nuestro pequeño gorrión- seguirá igual. ¿Qué te apuestas...?

 

¿Sabes qué me paso hace unos días?...

 

 

Gregori Portero

"Acabósele tirar de veta, a esta cantora de veleidades llamada gemmalloret. Remate de infarto para tan singular "dama" de la farándula en Collbató, ahora brutalmente maltratada por algunos emulando la prensa del corazón sin corazón de la que tantos palos ha recibido a cuenta de empacharse de ella diciendo qué sé yo. Finiquito dramático a meses de hartazgo mediático voraginando, a dentelladas de verdadero anuncio dentífrico, las longanizas con las que la que te dije... se ataba a las verjas candentes de lo cierto y veraz ¡Ozú!

Cárcel para sus carnes y huesos, por supuesto: mil años, mejor que cinco. Rejas de barrotes y celda de aislamiento para ella, que nos quite de la memoria sus taconeos y alardes en los escenarios de la polémica contando quisicosas... Castigo ejemplar para sus tramoyeos en entarimados proscritos, sus romerías sin bajarse del carro y ese estrellato internauta sin parangón simbolizado en su denuedo por Collbató. Que calle, ahora que debe, y nos deje asumir el daño que hemos recibido de tanto dejarnos embelesar por sus hipnóticos alardes creativos de sirena del Llobregat !Leré¡

Que se la coma el olvido toda enterita..., pero antes que devuelva a tanto zascandil cada suspiro con el que halla podido engrosar su basto imperio de acólitos/as, en unas tierras demasiado esquilmadas por el desdoro, las prepotencias y la subreptcia... Silencio para su pensar y letra, y requisitorio por su compadreo con tramas dudosas y esos enviones con los que se sacudía de encima a los forumitas en Collbató On-line como la caspa¡Arsa, mi vida!

!Fiesta mayor¡ Que nos narren y entretengan en adelante otras coplistas con más de aquí que de allí. Haberlas las hay, que entonan sus zalemas y sus zarandeos con más postura y recato que la susodicha. Por ejemplo, la Mengana, la Zutana, la... y cien más que la superan en enjundia y arte. Que sean ellas las que, ya mismo, nos hagan estremecer y llorar con sus arrebatos y pasiones escénicas a los collbatonenses de pro, !olé!, sin tener que regurgitar lo que nos ha costado la última ocurrencia de la Tal.

Facilitémosles el camino a esas nuevas y prometedoras ninfas que, entalladas en sus vestiditos de gitanillas, ya castañean con sus pies repiqueteando los tablados de la noticia. Tienen escuela y arrestos para eso y más. Extendamos entre nosotros y nosotras urbi et orbi sus nuevas como aceite en el agua, los rumores que se avistan en el horizonte, lo irreal y fantasioso de sus biografías, mentándolas. Mercadeemos a la mínima ocasión sobre lo suyo demostrando nuestra sin par erudición escatológica, para de esta guisa, glorificarlas en ese cadalso efímero en el que no tardarán en saldar cuentas como esta misma gemmalloret hace y hará. Pena, penita, pena…

Suerte, gemmalloret: la necesitaremos sin ti si un día te vas..."

gemmalloret, sociocultural