Sobre abstencionistes no hi ha res escrit, Arnau. Són les regles del joc. Si no vols que 700 decideixin sobre 2600 la solució és molt senzilla: només cal anar a votar i dipositar a la urna la papereta NO. Mira tu si és fàcil! En comptes de fer tantes sentències, per què no et preguntes per quina raó el NO a la independència de Catalunya no supera el 6% dels qui han anat a votar?

700 persones mai decidiran sobre 2600... i si aquestes són vegetarianes i no els hi agrada la carn???

Pensa-ho.

Ens sorprens, Arnau. Ara fent creure que la consulta entorn a la independència del proppassat diumenge es pot reduir ara a una qüestió incidental, “periodística” pel cas. Si més no, ben segur que aquet reduccionisme t’ha fet passar pel cap una analogia com la següent: INDEPENDÈNCIA=BOTIFARRADA A LA SALUT. Sent així, ens podríem trobar davant aquesta curiosa correlació que imagino que celebraries “un mazo”...

Cens d’invitats potencials (residents majors de 16 anys): 3.334
Comensals asseguts a taula: 743 (22,3% del cens)
Comensals que ni mengen ni deixen menjar (Nuls): --
Comensals que mengen (SÍ): 669 (90,0%)
Comensals que no mengen No: 49 (6,6%)
Comensals que s’obliden de menjar ( Blanc): 25 (3,4%)

No dic que no tingui gràcia, però.

Malgrat això si que caldria que reflexionessis i acceptessis la virtualitat d’aquestes votacions. Tan debò haguessin pogut exercir aquest dret a decidir fa unes dècades, la qual cosa ens hagués estalviat ara haver-nos de preguntar sobre una qüestió absolutament evident: SOM UNA NACIÓ.

No se, Arnau, sembla com si d’una banda mosseguessis la mà que et dona de menjar i d’altra banda fossis incapaç de creuar la frontera que et separa de viure-hi en suposat paradís espanyol. Aquesta temptació teva, molt comuna al Principat, dicotomia força visceral digna d’estudis més avesats..., ens porta del cul a molts i moltes catalans i catalanes. Fins i tot potser difícil per tu “vivir sin vivir en ti”, si t’ho planteges seriosament.

Un es pot arrelar a la terra on viu o no, però renegar del seu origen i encegar-se’n amb l’abstracció més denotada només ens porta a veure gegants on només rauen molins de vent. Arnau, de debò, deixa de mirar a “la meseta” i adona’t quan hem perdut ja amb tot el que hem donat. I es que al cap i a la fi, amic, quan t’aixeques al matí i trepitges el terra estàs a Catalunya. Per molts una benedicció, per tu una càrrega.

Salutacions cordials.

“Los nuevos paladines en los tiempos que corren no llevan capas ni espadas, pero si se visten al uso con los deseos generales y esgrimen con precisión la afilada pluma de la disensión para defender democràticamente en instancias oportunas ideales arraigados en la idiosincracia de Collbató”, ha dicho alguna vez con mucho acierto y sensibilidad este personaje singular de Collbató llamado/a gemmalloret.

La enésima entrega de este funesto intento de implantar la ZI de les Ginestreres, vuelve a topar de nuevo con una oposició política que con éste y otros temas está demostrando carácter y oportunidad: el GIC.

El Grup d'Independents de Collbató (GIC), ha anunciado públicamente su decisión de impugnar el acuerdo municipal de l'Ajuntament de Collbató relativo a la ampliación de la referida zona industrial. Los argumentos jurídicos que sustentan este empeño son de un calado y profundidad que sería difícil poner aquí en evidencia sin llegar a ser reiterante. Pero no querría dejar de destacar uno de ellos, el que viene referido a la Comissió Europea. “La cosa está muy mal”.

Uno se puede perder fácilmente en los vericuetos procesales, anestesiado con la infinita interpretación que algunos decretos puedan tener sobre la materia de “cómo hacer y deshacer” en la acción municipal. Como mortales se nos puede perdonar ese acceso temporal a la idiocia, sin duda. Pero una vez pasado el pronto, si abrimos los ojos veremos como en el caso que nos ocupa la función de la oposición como garante y fiscalizador de la acción del gobierno muncipal, es imprescindible. Y cuando algo impresicicible también se demuestra útil, tenemos alguna formación como el GIC que es capaz de plantear/plantar oposición más allá del Principat. Porque está visto que lo que es bueno para unos pocos, siempre acaba siendo malo para el resto o mayoría. Y esto desgraciadamente, aunque planteado oportunamente a instancias de la Generalitat, no ha sido suficiente a pesar de lo que muy bien dice el DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Y cuando la misma Generalitat del Molt Hble. Sr. Montilla, no ve que la ZI sea algo que va en contra de todo lo lógico, humano y divino (y seguramente que legal), dando rienda suelta a que el consistorio actual de Collbató pueda seguir un proyecto viciado en su forma y contenido, entonces hay que subir el siguiente peldaño. Las europas...

Y tener un asunto como este en Bruselas, mmm..., como que no. Porque allí, en la carpeta de desmanes urbanísticos procedentes de un país como España, a todo lo que se ha venido haciendo en el litoral se le añade el tema este de la ZI de les Ginestreres. Y seguramente que no tiene nada que ver, pero ahí anda el tema dejando una estela... Y cuando la Generalitat informe a la Comisión Europea de que todo va de “p... madre” y conforme a la ley, supongo que dicho órgano emitirá un informe. Y si ese informe es previsiblemente favorable a los planteamientos que se oponen a su construcción, mmm..., yo diría que Collbató, esta vez sí, lo que de verdad necesitará "construir" es un nuevo gobierno de personas entiendan Collbató.

Sí, si, si... Veig que el nivell intel·lecto-conscienciatiu de Collbató està pujant força, en aquests dies en el fòrum i altres espais de reflexió no oficials.... Suposo que deu ser una forma peculiar de catarsi, és a dir, de fer net davant l'esperada-necessària fi de l’apocalíptic projecte de Les ginesteres. Un obrir finestres perquè entri aire nou en aquest poble i tothom pugui seure per parlar (us ho recordo: Collbató).

M’afegeixo a aquesta bonior i us aporto una idea més que potser trobareu interessant... Mireu, en alguns països més desenvolupats que el nostre (Catalunya, es clar...) a banda de diferents contenidors per reciclar paper, vidre, matèries orgàniques, roba, llaunes, etc... tenen un altre de color transparent i aparença antropomorfa (forma humana) per posar-hi polítics/ques. Si, si... he dit polítics/ques.

Entenc que aquests contenidors de reciclatge després els venen a recollir i que amb els/les polítics/ques que hi conté es fa alguna mena de tractament conversiu per poder tornar a reaprofitar-los (pura estratègia medi ambiental per afavorir una “convivència neta”, no us penseu res més...). Allà se’ls explica la història del poble, se’ls hi dona alguna classe de protecció de la biota i la biodiversitat, a comunicar-se millor amb els veïns, a reconèixer errors i horrors, etc.  

Em consta que molts d’aquest polítics i polítiques tornen a tenir una SECON LIFE en política i acaben sent allò que tothom desitgem: uns veïns més amb la missió institucional de tenir contents al major nombre de veïns possible. Però malauradament no tots poden ser reciclats, no. Aquests casos “paradigmàtics se’ls pot reconèixer molt fàcilment perquè van de “sobrados”,  freqüenten les cantonades del poble propiciant-ne enrònies, parlen en els bars com a bocamolls o, fins i tot, arrosseguen la seva dèria més enllà de l’humà i diví.

Algú em podria dir si està previst posar-los en Collbató, aquests contenidors?

gemmalloret, alter ego